PARTIDAS AL PAVELLO DE MALGRAT PER CEL·LEBRAR L'ASCENS. (by Presi)

Es va aprofitar la 1era oportunitat per ascendir contra un gran Castelló.

A les 18 hores de diumenge 25 tot era apunt per no deixar escapar el primer match-ball per aconseguir un merescut ascens (segons creiem),però no ens podíem refiar perquè el Castelló també el buscava i com demostraren al seu camp ens podíen tornar a guanyar.
La grada més plena que mai (des d'aquesta crònica agraïr a tot el públic que vingué a donar-nos suport: MOLTES GRACIES A TOTS,especialment a...TOTS,jeje).

Tot aquest ambient va fer que surtissim super concentrats i amb una forta defensa, fent múltiples 2 contra 1 a tot el camp, intentavem cansar al castelló físicament perquè creiem que teníem millor banqueta i amb un gran encert des de la línia de 6,25 amb 4 triples en aquest quart (destacar els 3 del gran dels Clopés) feia que ens anessim a final de quart amb 8 punts d'avantatge (21-13).
El segon quart començar amb la mateixa tònica que l'anterior i amb un inici impressionant corrent a contraatac, seguint defensant igual i amb el mateix encert ofensiu (gràcies sobretot en Francesc, Jordi Arnau i Jordi Clopés) assoliem la màxima renda d tot el partit al minut 6 (+19). Però tot no seria tan fàcil i aquí començar la reacció d'un gran equip com el Castelló que donant moltes pilotes interiors aprofitava la seva força sota els taulells i es posava només 9 punts per sota a la mitja part (43-34).

L'inici del 3er quart va ser el més fluix per part dels 2 equips en quan a encert ofensiu i nosaltres gràcies a un inspiradíssim Pep, q va fer 8 punts quasi consecutius en ls 6 primers minuts, feia que mantinguéssim una renda d'entre 10 i 15 punts en tot moment; a partir de meitat del 3er quart va sorgir la figura del nº 15 del Castelló (un crack) que es posar el seu equip a l'esquena i fent 13 punts en 5 minuts posava el seu equip només 3 avall, tot i que a l'última jugada d'aquest quart va fer en Javi un triple a falta d'un parell de segons que feia acabar el quart una miqueta més tranquils tot i que tocaria patir molt per aconseguir la victòria (59-53).
El quart definitiu començar encara amb més emoció perquè un triple del Castelló els tornava a posar 3 per sota i dintre del partit a falta de 9 minuts, però aquí sorgir la figura del nostre "center" David, el qual va està omnipresent en tasques rebotadores a les dues cistelles i també ofensivament ell amb el recolzament d'en Javi en 6 minuts feien 12 punts (6 cadascú) i no permetien que el Castelló es poses davant al marcador tot i fer un gran esforç que al final ho van pagar fisicament (minut 6 del 4rt quart 71-63). A partir d'aquí gran encert en els tirs lliures en l'últim quart (12 fets sobre 15 intents), serenor i tranquilitat jugant els últims minuts, sobretot amb la veterania d'en Ramon i en Jordi Clopés que va fer que ampliessim encara més la diferència fins el definitiu 86-68.

Tot i el resultat va ser un partit molt dur i molt lluitat per part dels 2 equips, que juntament amb el Verges es merexerien pujar a territorial A els 3 perquè són grans equips. Nosaltres ho hem aconseguit, jugavem per passar-ho bé i tot i que alguns no ho voliem dir molt alt també jugavem i voliem pujar i al final s`ha aconseguit abans de ´l'última jornada, així que anirem molt tranquils a l'Escala on el resultat no ens importarà gaire, tot i que a ningú li agrada perdre!!

L'anotació del partit va ser: Jordi Clopés (20), Jordi Arnau (11), Camps (-), Francesc (6), Jordi Martí (-), Javi (13), David (11), Pep (13), Ramon (6), Albert (6) i Paco (-).
Baixes: Edu (al pis a Barcelona am giseles o amb l'Angines...o al revés...bueno no sé, però divendres al sopar no faltis que què faria el presi sense el vice!!!).

Abans d'acabar la crònica m'agradaria felicitar a tots: el meu germà, l'Arnau, en Camps, en Francesc, en Jordi Martí, en kiki (x la part que també li toca), en David, en Pep, en Ramon, en Paco, l'Edu i també en Mario(que ens va ajudar un partit) i l'Albert (que ha vingut els 3 últims). Merci a tots i espero que us ho hagueu passat tan bé com jo jugant amb vosaltres. La idea de fer l'equip quan jo plegués de jugar en serio no era tan descabellada no Edu, Ramon i Kiki?¿ MERCI CRACKS!!!