El Malgrat 07 guanya en l'última jornada de lliga a casa contgra el Verges (77-67) després de portar cinc partits a domicili i no jugar a casa des de l'1 d'abril. El partit va ser frec a frec en el marcador des del principi però amb el 07 per davant en tot moment. El tercer lloc després de la victòria tanquen la segona pàgina de la història del 07.
El partit contra el Verges no havia de ser l'últim de la temporada, sinó el penúltim. La temporada s'havia d'haver acabat a Olot, a domicili. Però el Verges ens va aplaçar el partit en el seu dia (previst el 3 de maig) i ens va fer allargar la lliga per acabar a casa. Bé, en realitat m'havien arribat rumors d'uns quants components vergelitans o lesionats, o a la final four de Berlín.
El xoc entre el Malgrat07 i el Verges estava clar que era un xoc entre vells coneguts ja que l'any passat vam jugar contra ells 4 cops, així doncs podia preveure quina mena de partit de bàsquet estavem disposats a viure. Dos equips que es coneixen entre ells bastant bé en un partit que va començar des del respecte amb intercanvi de cistelles i amb els vergelitans muntant una zona que tres triples 07 des de ben principi, dos d'en Jordi Clopés i un d'en Kiki, es van encarregar de reduir i ens posaven per davant per 11-8 , des de llavors no deixariem d'estar al davant en el marcador fins al final. El màxim avantatge del 1r quart (+6) l'agafavem amb una cistella d'en David a falta de 2 minuts i la recuperavem amb un tir lliure d'en Quirze gairebé al final , just després que en David recuperés una pilota a mig camp i marxant sol acabés la jugada amb una esmaixada a una mà, 22-16. El segon quart començava amb un molt bon 2+1 d'en Francesc i una reacció dels visitants amb 7 punts en 3 atacs que els posava a 2, llavors un triple amb falta típic d'en Jordi Clopés fent caure el seu defensor en un parany posava les coses a lloc. En Martí seguia fent de les seves donant assistències boníssimes, alguna d'elles fins i tot sense mirar i, el Verges, s'anava apropant en el marcador a batzegades. La mala notícia del quart i del partit va ser, el que de moment s'ha quedat amb susto d'en Javi. El presi va posar malament la cama al caure i al fer el pas posterior a la caiguda i va notar un crec al seu genoll esquerra i va haver d'abandonar la pista. A hores d'ara podem dir que no hi ha res aparentment trencat segons els metges de l'equip (els de l'hospital...no tenim el dr.Pruna). A la mitja part 3 amunt, 37-34.
En Kiki tornava a trobar la inspiració des de la línia de 3, però no només era així sinó que era capaç d'entrar fins a cistella amb una entrada davant del pívot alt del conjunt rival. Un bon parcial acompañava i ens posavem 8 amunt gràcies a la pressió sobre el base visitant amb consequents 2 contra 1 a l'alçada de mig camp que van permetre recuperar força pilotes i construïr un atac fluid (24punts) durant tot el quart. En el dia que reapareixia en Pep a la pista amb una genollera ortopèdica digne de la NASA, després de gairebé tota la temporada "en el dique seco", el pinetell que es mostrava molt cofoi va fer una bona actuació buscant l'anella amb penetracions com ens té acostumats (es deuen notar les hores de gimnàs). El gran atac 07 permetia eixamplar una mica més la distància, 61-50. Distància que sempre es va veure reudïda pel Verges posant emoció al partit, ja que es van posar a 5 a meitat del darrer quart però els atacs més tranquils, intentant assegurar el partit van donar bons resultats, finalment 77-67 per acabar la gran temporada 07.
Parcials: 22-16; 15-18; 24-16; 16-17.
-L' ANOTACIÓ:
Jordi Clopés(16), Quirze (7), Francesc (11), Jordi Martí (3), Javi (-), Kiki (8), David (12), Pep (10), Oriol (8) i Edu (2).
5 triples: 3 d'en Jordi Clopés i 2 d'en Kiki.
-BAIXES:
Ramon (amb febre a casona)
Paco
El partit contra el Verges no havia de ser l'últim de la temporada, sinó el penúltim. La temporada s'havia d'haver acabat a Olot, a domicili. Però el Verges ens va aplaçar el partit en el seu dia (previst el 3 de maig) i ens va fer allargar la lliga per acabar a casa. Bé, en realitat m'havien arribat rumors d'uns quants components vergelitans o lesionats, o a la final four de Berlín.
El xoc entre el Malgrat07 i el Verges estava clar que era un xoc entre vells coneguts ja que l'any passat vam jugar contra ells 4 cops, així doncs podia preveure quina mena de partit de bàsquet estavem disposats a viure. Dos equips que es coneixen entre ells bastant bé en un partit que va començar des del respecte amb intercanvi de cistelles i amb els vergelitans muntant una zona que tres triples 07 des de ben principi, dos d'en Jordi Clopés i un d'en Kiki, es van encarregar de reduir i ens posaven per davant per 11-8 , des de llavors no deixariem d'estar al davant en el marcador fins al final. El màxim avantatge del 1r quart (+6) l'agafavem amb una cistella d'en David a falta de 2 minuts i la recuperavem amb un tir lliure d'en Quirze gairebé al final , just després que en David recuperés una pilota a mig camp i marxant sol acabés la jugada amb una esmaixada a una mà, 22-16. El segon quart començava amb un molt bon 2+1 d'en Francesc i una reacció dels visitants amb 7 punts en 3 atacs que els posava a 2, llavors un triple amb falta típic d'en Jordi Clopés fent caure el seu defensor en un parany posava les coses a lloc. En Martí seguia fent de les seves donant assistències boníssimes, alguna d'elles fins i tot sense mirar i, el Verges, s'anava apropant en el marcador a batzegades. La mala notícia del quart i del partit va ser, el que de moment s'ha quedat amb susto d'en Javi. El presi va posar malament la cama al caure i al fer el pas posterior a la caiguda i va notar un crec al seu genoll esquerra i va haver d'abandonar la pista. A hores d'ara podem dir que no hi ha res aparentment trencat segons els metges de l'equip (els de l'hospital...no tenim el dr.Pruna). A la mitja part 3 amunt, 37-34.
En Kiki tornava a trobar la inspiració des de la línia de 3, però no només era així sinó que era capaç d'entrar fins a cistella amb una entrada davant del pívot alt del conjunt rival. Un bon parcial acompañava i ens posavem 8 amunt gràcies a la pressió sobre el base visitant amb consequents 2 contra 1 a l'alçada de mig camp que van permetre recuperar força pilotes i construïr un atac fluid (24punts) durant tot el quart. En el dia que reapareixia en Pep a la pista amb una genollera ortopèdica digne de la NASA, després de gairebé tota la temporada "en el dique seco", el pinetell que es mostrava molt cofoi va fer una bona actuació buscant l'anella amb penetracions com ens té acostumats (es deuen notar les hores de gimnàs). El gran atac 07 permetia eixamplar una mica més la distància, 61-50. Distància que sempre es va veure reudïda pel Verges posant emoció al partit, ja que es van posar a 5 a meitat del darrer quart però els atacs més tranquils, intentant assegurar el partit van donar bons resultats, finalment 77-67 per acabar la gran temporada 07.
Parcials: 22-16; 15-18; 24-16; 16-17.
-L' ANOTACIÓ:
Jordi Clopés(16), Quirze (7), Francesc (11), Jordi Martí (3), Javi (-), Kiki (8), David (12), Pep (10), Oriol (8) i Edu (2).
5 triples: 3 d'en Jordi Clopés i 2 d'en Kiki.
-BAIXES:
Ramon (amb febre a casona)
Paco
1 comentari:
Hola nois!!!
Primer vull dir que em sap molt de greu no haver pogut venir a l'ultim partit de lliga però les circumstanciès mi van obligar.
Segon felicitar a tots els que hi vareu ser per la gran victòria contra el Verges (no espereva menys de vosaltres, jeje) i pel retorn d'en Pep, esperem que ja definitivament per la temporada que ve.
També volia parlar de la temporada que hem fet, la veritat, magnifica. Jo sempre havia dit, ja ho deia l'any passant, que tenim equip per jugar a territorial 'A' i quedar de la meitat per munt, però mai hauria pensat que quedariem tercers, per darrera de 2grans equips com el Llança i el Blanes 'B'. Als que vam guanyar a casa, uns, i els hi vam regalar el partit, els altres. Hem de pensar, que dels 6 partits que hem perdut, 5 han sigut amb els primers, segons i quarts, a part d'aquests, només hem perdut el partit tonto del Palafolls, per això hen sigut tercers, perquè a les lligues es premia la regularitat.
També vull felicitar al Llançà per haver estat el campió. Per mi amb tot mereixament. Els vaig anar a veure a Blanes a la avantpenultima jornada i van fer un partidàs. I el Blanes semblava una sombra d'aquell equip impressionat de la primera volta. Jo sempre he dit que les lligues no es com es comencen si no com s'acaben i el Llança acabat pletòric.
Res més nois, ara a entrenar fins a finals de juny, hem de mantenir-nos en forma encara que jo no podré venir pel genoll que encara hem fa mal i demà hem fan una ressonància, i a sopar, que paga l'Escobar!!! Jaja!!!!!
Força 07!!!
Ramon
Publica un comentari a l'entrada