El Malgrat 07 guanya el darrer partit de lliga davant el Palafrugell, injecció de moral per afrontar les fases d'ascens.
Ningú es volia perdre el darrer partit de la fase regular, però sobretot el pica-pica posterior. Tot estava a punt a Santa Susanna i tret que vam començar una mica tard per culpa dels partits anteriors la cosa va anar bé.
Al primer quart les coses no van acabar de rutllar fins al minut 4 més o menys ja que el marcador era de 5 a 6. Llavors ens vam posar una mica més les piles corrent al contraatac i defensant com feia partits que no ho feiem, el parcial contundent 21 a 6 deixaven l'electrònic amb 26 a 12. La cosa ja estava encarrilada. Segon quart que començava amb un bàsquet d'en Camps i un triple d'en Paco feia que continués la tònica. Un altre parcial d'11 a 4 en 4 minuts situaven la cosa cada vegada millor, fins a arribar el punt de que al descans l'avantatge ja era per no preocupar-se 51-22.
A la segona part no voliem relaxacions, ja que era una bona ocasió per seguir agafant la confiança necessària per a les fases així que es va continuar amb actitud i esforç, prova d'això va ser que els visitants no anotéssin ni un punt en els primers 6 minuts de joc (62-22), màxima renta fins aleshores. El 3r quart sense més inri acabava 68-27. Darrer quart sense història però sí amb bàsquet on el 07 seguia fent de les seves, on els alers Pep i Edu posaven el toc de qualitat amb 3 triples i es rubricava el final 86-39.
Després del partit per celebrar-ho (tot i ja haver-ho celebrat amb escreix divendres amb sopar i posterior festa 07 al Noctua) es va celebrar un pica-pica amb l'afició i l'equip rival, que ja havia estat molt hospitalari en el partit d'anada i s'ho mereixien.
- L'anotació 07:Clopés,J.(10), Arnau(12), Camps(6), Creus(1), Martí(6), Clopés,X.(3), Montes(6), Alarcón(17), Roig(15), Pérez(5) i Roselló(5).
(que no es queixi ningú perquè l'acta es veu realment fatal)
- Les baixes:
Kiki (Denmark's experience)
Al primer quart les coses no van acabar de rutllar fins al minut 4 més o menys ja que el marcador era de 5 a 6. Llavors ens vam posar una mica més les piles corrent al contraatac i defensant com feia partits que no ho feiem, el parcial contundent 21 a 6 deixaven l'electrònic amb 26 a 12. La cosa ja estava encarrilada. Segon quart que començava amb un bàsquet d'en Camps i un triple d'en Paco feia que continués la tònica. Un altre parcial d'11 a 4 en 4 minuts situaven la cosa cada vegada millor, fins a arribar el punt de que al descans l'avantatge ja era per no preocupar-se 51-22.
A la segona part no voliem relaxacions, ja que era una bona ocasió per seguir agafant la confiança necessària per a les fases així que es va continuar amb actitud i esforç, prova d'això va ser que els visitants no anotéssin ni un punt en els primers 6 minuts de joc (62-22), màxima renta fins aleshores. El 3r quart sense més inri acabava 68-27. Darrer quart sense història però sí amb bàsquet on el 07 seguia fent de les seves, on els alers Pep i Edu posaven el toc de qualitat amb 3 triples i es rubricava el final 86-39.
Després del partit per celebrar-ho (tot i ja haver-ho celebrat amb escreix divendres amb sopar i posterior festa 07 al Noctua) es va celebrar un pica-pica amb l'afició i l'equip rival, que ja havia estat molt hospitalari en el partit d'anada i s'ho mereixien.
- L'anotació 07:Clopés,J.(10), Arnau(12), Camps(6), Creus(1), Martí(6), Clopés,X.(3), Montes(6), Alarcón(17), Roig(15), Pérez(5) i Roselló(5).
(que no es queixi ningú perquè l'acta es veu realment fatal)
- Les baixes:
Kiki (Denmark's experience)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada